L'Epresa i el seu Context - La Forma Jurídica de l'Empresa III

En un despatx administratiu, es presenten els  següents problemes, buscarem la forma jurídica adequada per a cada un d'ells:

• Tres germans, volen dedicar-se a la fontaneria, els interessa limitar la seva responsabilitat, i evitar que entrin estranys al seu negoci familiar. --> Societat limitada, perquè perquè és de responsabilitat limitada, i poden entrar els socis que ells vulguin.
• Alexandra, vol ser la seva pròpia cap, no li importa assumir responsabilitat, però odia la burocràcia.  --> Empresa individual, amb aquest tipus d'empresa no necessites més socis
• Joaquim, vol crear una gran firma d'acadèmies de classes particulars, per la qual cosa necessita captar molts diners de molts socis. --> Cooperativa, socis il·limitats, i tots han d'aportar 3000€ d'entrada.
• Un nombrós grup d'agricultors del mateix poble volien associar-se per comercialitzar de forma conjunta els seus productes i obtenir d'aquesta manera, millors preus. Com que tots es coneixen, els hi agrada funcionar de manera assembleària. --> Societat Anònima, tants socis com vulguin.

L'Empresa en el seu Context - La Forma Jurídica de l'Empresa II

• Empresa Individual: un sol soci, pots invertir el capital que tu puguis, la responsabilitat és limitada, una avantatge, és que són fàcils de funcionar, però, en canvi, al tenir un únic comerciant, és difícil aconseguir el capital. Fiscalitat: I.R.P.F.
• Societat Limitada: forma per un mínim de dos socis, i un màxim de 50, cada soci ha d'aportar un 5% del capital, i la responsabilitat es limita basant-se en el capital aportat per soci, aporta avantatge fiscal, però si l'empresa ha de tancar, cada un dels socis ha de pagar la quantitat que va aportar a l'inciar el negoci. Fiscalitat: Impost de Societats.
• Societat Anònima: tants socis com vulguis, capital dividit en accions, responsabilitat limitada, tots els socis tenen els mateixos drets en proporció al capital aportat, és molt eficaç. Fiscalitat: Impost de Societats.
• Societat Cooperativa: empreses gestionades pels seus socis, que són il·limitats, capital inicial de 3000€, responsabilitat social, amb el guany, es beneficia la prestació de serveis, tots els socis tenen els mateixos drets, però segons el seu estatus. Fiscalitat: Impost de Societats.

L'empresa i el seu Context - La Forma Jurídica de L'empresa

Classificarem algunes empreses segons si són Societats Limitades, Anònimes, o Cooperatives, amb les seves característiques:

•  Limitada: Ben & Jerry's, és una empresa que es dedica a la producció de gelats, per tant, pertany al sector secundari.
  
• Limitada: Victoria's Secret, és una empresa que es dedica a la venta de llenceria i perfums, sector terciari.
  
• Cooperativa: TNT, és una empresa que es dedica al sector terciari, ja que proporciona un servei, és un canal de televisió, ofereix entreteniment.
• Cooperativa: Unilever, aquesta empresa pertany al sector secundari, ja que es dedica a la producció de productes d'higiene personal i de casa.
•  Anònima: Levi's, és una empresa que pertany al sector terciari, ja que es dedica a la venta de roba.
• Anònima: Coca-cola, és un empresa que es dedica a la producció de cola, per tant, pertany al sector secundari.
  

Mercats i Empresa - Alteracions de l'Equilibri de Mercat

Com anteriorment hem vist,  aquest seria l'equilibri de mercat d'Apiticauns: 

- Però si canviéssim algunes dades d'oferta o demanda, aquest equilibri seria alterat. Per exemple:

• Si una tecnologia més eficient reduís els costos de producció d'Apiticauns...                        Si reduïssin els costos de producció, disminuiria el preu, de manera que hi hauria sobre-demanda, perquè com son més barats, augmenta la demanda.

• Si una campanya publicitària fomenta l'ús dels Apiticauns entre la població juvenil...        També hi hauria sobre-demanda, perquè no tindrien suficients Apiticauns per tots els joves.

•  Si el president regalés 3000€ a cada espanyol...                                                                         Un altre cop es produiria una situació de sobre-demanda, perquè al tenir més diners, es permetrien més capritxos, de manera que tampoc en tindrien suficients.

• Si els Guanapeich, substituïssin els Apiticauns, reduint el seu preu...                                                                                                                                              Aquesta vegada es produiria sobre-oferta, perquè els clients comprarien el nou producte, i els venedors d'Apiticauns perdrien ventes, de manera, que els en sobraria.

Mercats i Empresa - Equilibri de Mercat

Recordaràs la taula d'oferta i demanda d'Apiticauns, és aquesta:

Preu dels Apiticauns (€)	Quantitat demanada (per setmana)	Quantitat oferida (per setmana)
10	1.000	300
20	850	350
30	700	400
40	600	450
50	500	500
60	400	600
70	350	700
80	300	850
90	250	1000

 a) Dibuixa les corbes d'oferta i demanda d'aquest mercat, aquest cop, les dues al mateix gràfic:  

b) Quin preu porta a l'equilibri de mercat d'Apiticauns? En que consisteix aquest equilibri?
50€, és el preu que porta a l'equilibri de mercat, aquest equilibri consisteix en que als compradors els semblarà raonable el preu del producte que els ofereix l'empresa.

c) Com arribarà el mercat fins aquest preu d'equilibri? 
Quan l'empresa arriba a un preu que el comprador està disposat a pagar.

Mercats i Empresa - Oferta i Demanda

Un cop consultats els venedors i compradors d'Apiticauns del mercat de Santa Gudula, hem obtingut la següent informació sobre les quantitats que estarien disposats a comprar i vendre, respectivament, depenent el preu que marqui el mercat.

Preu dels apiticauns(€)	Quantitat demanada (per setmana)	Quantitat oferida (per setmana)
10	1.000	300
20	850	350
30	700	400
40	600	450
50	500	500
60	400	600
70	350	700
80	300	850
90	250	1000

a) Dibuixa les corbes d'oferta i demanda d'aquest mercat, per separat:

b) Que creus que passarà en aquest mercat, si el preu se situa en 30?
Hi haurà sobre-demanda, 700 persones demanaran Apiticauns, i 300 persones se'n quedaran sense, ja que no només en venen 400.

c) Que creus que passarà, si el preu se situa en 70?
Hi haurà sobre-oferta, perquè ara, n'oferiran 700, però només 350 persones estaran interessades en comprar-lo per aquest preu.

Porducció i Creixement - El Flux Circular de la Renda

En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen. 

Com que si fa no fa, ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així:

-    - Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri.

-    -  Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino.

-    - Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació.

-    -  Ha gastat en els materials anteriors 12.000 € al llarg de l’any.

-   -   Els ingressos totals del negoci al llarg de tot l’any han estat 36.780 €. Si sobra alguna cosa, és pel Bonifaci.

 

a) En Bonifaci, aquest any, ha guanyat 24.780€.

b) Factors de producció: Naturals: les cols de Brussel·les. De treball i capital: el Truck Food, els coberts, gots i plats, i els diners que va pagar a Dmitri, Sacarino i Feliciano.

c)  Rendes: - Bonifaci: lloguer (pel Truck Food, les cols i els coberts)

                   - Dmitri: interès (per llogar el Truck Food)

                   - Sacarino: salari (el que cobra per treballar)

                   - Feliciano: interès (per deixar-li el material)